XX XX XX

L'èpica d'anar a comprar el pa

Era un dia pel dematí, on el blau del cel mandrejava amb els flonjos núvols que acaronaven la ciutat que dormia.
Jo sabia que no tenia temps per perdre.
Els rellotges no s'aturen ni en un instant d'avorriment sincer.

Em vaig pentinar al reflex del mirall més gran de l'univers, o al menys, de casa meva, que ve a ser el mateix.
Anava guarnit amb roba casual i sabates des-catalogades.

Ja llavors, sabia, que el meu recorregut seria una prova dels Deus i que el meu coratge seria posat en dubte per més d'un bergant execrable.

Vaig tancar la porta amb un cop sec i efectiu, com la pedra que pica a la galta d'una estatua ecuestre.
Els carrers eren buits i el soroll del silenci xiuxiuejava crits d'advertencia.

Vaig procedir a avançar pas a pas, tenia l'itinerari del meu recorregut dins el cap. La meva memoria m'ha causat algun problema a l'hora de recordar el nom d'alguna doncella que ha passat la nit a la intimitat de la meva cambra personal.

Ara però, tot és molt diferent.
No hi ha cap error, cap dubte ni confusió.
Sé per on tinc que anar i com ho he de fer.

Xino-xano i amb decisió. fent via però sense arribar a correr.

No vaig patir cap emboscada traïdora i vaig arribar al meu destí sa i estalvi. Sens dubte, la meva corpulencia i el meu bon estat de forma a intimidat a tots els malfactors que m'espien d'amagatotis.

La fleca era oberta i sense clients així que no he tingut que demanar tanda.
El servei ha estat impecable, amb amabilitat, eficacia i inclús m'han regalat un somriure humit que a provocat una erecció inesperada al meu entrecuix viril.

La tornada a casa ha sigut més tortuosa.
Amb el pa a la mà he tornat a trompi-cons i miran tota l'estona al meu darrera.
Les ombres son allargades quan tens la sensació que l'univers s'ha confabulat per robarte el teu or, bé, en aquest cas, el meu pa.

Però al final s'ha acabat el malson, amb el cor accelerat he arribat a casa i m'he assegut a descansar a la butaca del menjador.
Recuperades les energies he obert la nevera i he tret un parell de tomàquets madurs, vermells com la sang de la gent que sagna pel nas i demana mocadors de paper per parar l'hemorràgia.

Sobre la taula hi havia un plat amb el pa y els tomàquets madurs.

He mirat amb decisió la porta del carrer.
He estat més d'un cop en aquesta situació i mai he defugit la meva responsabilitat.

Faig el cor fort perquè sé perfectament el que tinc que fer.

Ara aniré a comprar FORMATGE.