XX XX XX

Darrers instants d'una exdirigent amoral

Tot va començar una freda tarda d'estiu sota la teulada descolorida d'una cabanya rústica al mig del bosc d'alta montanya de la Suïssa meridional.
La exministra de cultura sueca del exgovern de coalició entre el Partit Comunista Leninista i el Front Populista de l'extrema dreta estava prenen un cafè mentre llegia algunes de les antigues cartes amb amenaces de l'època en que va governar.
Va governar, tot s'ha de dir, d'una manera controvertida i arbitraria.
En aquells dies va decidir retirar totes les subvencions oficials a qualsevol activitat cultural per destinar els diners a comprar nou armament pesat i pilotes de platja lleugeres per diversos estaments de l'exercit de terra i aigua i per els banyistes ociosos amb ganes de disparar.
La dona es va quedar sorpresa de veure que entre uns paràgrafs d'un alt contingut sexual explicit, on la convidaven a ser petada analment per diversos animals de granja, hi havia un estil de escriptura fàcil de reconèixer per a ella.
Era una prosa molt familiar dels anys de la post-adolescència.
Va pensar-hi força estona i al cap de dues hores va arribar a la conclusió de que aquella carta li havia enviat en Gregori, un ex nuvi de la universitat sense antecedents penals ni coneixements elementals per tocar la guitarra clàssica.
El recordava molt bé a aquell personatge corpulent de petons restringits; era calb, diabètic i escrivia al butlletí d'estudiants repetidors.
Clar que aviat es va adonar de que havia perdut el temps inútilment ja que la pròpia carta estava firmada com a “Gregori, ex nuvi ressentit, alopèdic sense sucre i encara vigent subdirector del butlletí d'estudiants repetidors”.
Aquella firma era la confirmació del que sospitava i això li va resultar molt desagradable i depriment.
Com podia ser que una persona que havia conegut personalment, en la intimitat més intima que es pot tenir quan li menges la boca a algú mentre et grapeja bruscament l'entrecuix rasurat, pugi pujar-se al carro dels anònims amb molt de temps lliure que la perseguien i martiritzaven des de que va arribar al poder?

És cert que ella el va trair de diverses maneres per tal que l'acomiadessin del millor lloc de treball que havia aconseguit en la seva vida i que el va calumniar sense escrúpols per que la seva pròpia família el desterres i no li dirigís mai més la paraula però, tot i així, a aquestes alçades de la pel·lícula no tenia sentit aquesta mostra d'odi visceral i impersonal cap a ella, una persona que es limitava a encarnar el poder polític dirigent del país de forma legitima i equilibrista.

Per molt que la premsa i els fulls parroquials diguessin que aquella coalició de govern era un pacte contra natura, i contra qualsevol cosa artificial, ells ja havien deixat ben clar al document fundacional del pacte de govern que feien aquell acord única i exclusivament per assolir el poder i els seus fantàstics sous de governants.
Que ja estaven cansats de passar per uns extremistes a l'oposició i no pintar res.

El Partit Comunista Leninista va evolucionar i va decidir deixar de fer congressos generals ja que, a cada reunió amb més de tres militants, sempre sortien noves escissions internes i s'acusava a la cúpula dirigent de traïdors i d'estar aburgesats pel càrrec.
El Front Populista per la seva part va restringir les aparicions publiques dels seus dirigents més demagogs a les campanyes de difamació habituals però va quedar explícitament prohibit fer declaracions als mitjans audiovisuals per pronunciar-se sobre qualsevol opinió personal de la vida o dels dibuixos animats didàctics per a nens amb problemes emocionals.

"No faré declaracions. Tot sigui per seguir xupant del pot" va declarar el seu secretari general el dia que li van preguntar si li agradaria que els llenyataires de la comarca el lliguessin a un tronc i li rebentessin els testicles a patades.
Alguns espectadors que van veure aquest tall de vídeo al Telenotícies no es podien imaginar en quin context li van fer una pregunta d'aquesta naturalesa a un dirigent polític.

La ex ministra mai no havia entès perquè el món sencer havia posat el crit al cel per aquesta declaració de principis i finals.
La gent mereixia sinceritat i honestedat.
Ells volien trincar la pasta i les prebendes.
Tenir la paella pel mànec, remenar les cireres i dirigir el cotarro i els pressupostos.

Tot el món té dret a progressar i a evolucionar espiritualment, o al menys, a que la seva compte corrent creixi exponencialment per millorar el poder adquisitiu i els luxes refinats o re-engraixats.

Ara era una desil·lusió filosòfica posar nom i cognoms a aquell odi de les cartes.
Veure una cara darrere del paper. I en Gregori tenia una cara força peculiar.
Un fantasma del passat amb malediccions del present.

Es va acabar el cafè amarg com el seu cor dolgut, es va posar el xandall de color verd pistatxo i va sortir de la caseta de fusta. Aquell paisatge immens de la natura nevada la va reconfortar una mica. Aquella blancor aclaparadora pagada amb diner negre l'estimulava a córrer sense complexos.

Tot va acabar una freda tarda d'estiu sobre el barranc invisible del penya-segat del rondinaire. La exministre de cultura va caure a pes, no se sap si va ser un accident de l'avarícia ociosa o un suïcidi dolorós per culpa de les fuetades verbals d'en Gregori i la seva manca de tacte en les amenaces.

A cada porc li arriba el seu Sant Marti


Post Data: Sí, aquest escrit no té gaire sentit emocional ni cerebral però ja feia massa temps que no escrivia en aquest sagrat indret i volia trencar el gel amb el primer que sortís.

4 Comments:

Blogger Aida Diu...

Doncs ben trencat, el gel, l'estil segueix sent el mateix :)

15:54  
Anonymous Y encima se llamaba Alabama Diu...

"A cada cerdo le llega su San Fermín" buen cierre, lo curioso es que el San Fermín tiene maneras extrañas de llegar (el pasado siempre vuelve) y a veces golpea como menos lo esperamos...

10:15  
Anonymous Anònim Diu...

Zakaj pa ne:)

22:01  
Anonymous Mckeyhan Diu...

No em be de gust llegir el text pero mirant la foto comento:

¡UNABOMBER!

13:31  

Publica un comentari a l'entrada

<< INICI