XX XX XX

Les lletres mortes

La broma infinita és un llibre de pes, un totxo il·legalitzat a les sales d'espera que vacil·laria pel darrere al Libro Gordo de Petete de la biblioteca municipal.
La broma infinita és la meva bíblia pagana, fa anys que la gaudeixo amb intermitències disfuncionals i no tinc cap pressa per acabar-la.
El pelegrinatge és el camí, no el destí.
A la portada hi ha una il·lustració que retrata al prototip estereotipat de la família perfecta i feliç dels anuncis de detergents. A l'interior hi ha lletres de mida minimalista que deliren decadències personals amb un humor brutal, incisiu i salvatge sense deixar de ser amè i lúcid.
La història és complexa, variada i plena de matisos grandiloqüents i els personatges són entranyables en la seva singularitat precuinada.
L'important no és el que s'explica sinó, COM s'explica.

En fi, que m'agrada el llibre de marres i el culpable de l'autor és un putu geni al qual venerar públicament (i a la intimitat acatalanada).

Fins aquí tot lo bonic i comestible d'aquesta recomanació personal a la lectura d'un llibre gruixut que m'estigmatitza com a pseudo intel·lectual contemporani que renega dels nostres temps alienats i incívics, amb gentussa que trenca miralls retrovisors que només reflecteixen la seva estupidesa a la foscor de la nit urbana.

Però escric això perquè fa poc m'he assabentat de que l'autor (que per cert encara no he dit el nom: (David Foster Wallace)) ha mort recentment.
Es veu que la seva dona el va trobar penjat al seu despatx quan va arribar a casa. El quadre deuria ser tot un drama.
És el que tenen els suïcidis, mai vénen bé per l'agenda de l'entorn.

En fi, una història finita i trista que ha trasbalsat als cercles literaris dels estat units. Naturalment, no han faltat teories de conspiració a l'ombra dels pins i muntatges de sèries televisives sobre un possible assassinat encobert. Ja que l'home era força crític amb el sistema (i el seu govern casablanquer).
La realitat però, sembla molt més prosaica i mundana.
Foster patia depressions des de fa anys i ja va tenir tendències suïcides amb anterioritat. De fet, ell mateix va sol·licitar que l'ingressessin a una institució mental quan va caure al pou perquè necessitava medicaments per tranquil·litzar-se.

Tan gran i tan persona.

En fi (i van tres), ara em costa llegir les pàgines de La broma infinita, no el coneixia ni sabia res de la seva vida però llegir paràgrafs tan brillants és difícil de digerir quan un està commocionat en la distància.
Espero que el dol em duri poc, aquest trimestre necessito amb ànsia la meva dosi de broma perpetua ja que la crisi em té rodejat.

Descansi en pau.


Altres llibres de David Foster Wallace:
Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer
La niña del pelo raro
Entrevistas breves a hombres repulsivos
Hablemos de langostas

10 Comments:

Blogger Rose Kavalah Diu...

Supongo que sería uno de tus propositos al escribir este artículo, y si no lo era da igual. El hecho es que me has incitado a saber más sobre dicho libro

Porque soy alguien que disfruta con la lectura, pero por inercia, la realidad es que no leo mucho. Y articulos como el tuyo, o casualidades que me dejan entre mis manos un ejemplar, hacen que deje esa inercia a un lado y me devore el libro en pocos días.

Un placer

00:49  
Blogger Mr. Cougar Diu...

Pinche Rufus!! yo ya te hacía fuera de la blogosfera...

Un gusto leerte de nuevo, saludos y seguimos en contacto (no físico jajaja)

08:00  
Blogger Una hija de puta con clase Diu...

Hace tanto...

15:03  
Blogger Rose Kavalah Diu...

ya va siendo hora de que vuelvas...

02:15  
Blogger GirlFromSantiago Diu...

El peregrinaje es el camino no el destino. <- True!!

16:33  
Blogger Un estertor Diu...

Toda recomendación en la que lo importante sea cómo se diga y no el qué, enciende aquella parte que me pone en busca y captura de lo que sea que sesté recomendando.
Y aquella parte no es la...

17:27  
Blogger Fray Louis de Lleó Diu...

Rufus, sóc el pare. Jo també estic llegint la broma. Michael Pemulis.

00:34  
Blogger David TTT Diu...

Hola.
Antes de nada, perdona que te escriba esto como un comentario, pero es que no vi tu email en el tu blog
Soy el webmaster de publizida.es

Publizida BLOG'S es un ranking / directorio de clasificación de blogs en español, creado con el único propósito de dar a conocer los mejores blog's

Registrando su blog en Publizida BLOG'S accederás al servicio de estadísticas gratuitas y podrás participar en el TOP.RANKING
También puedes acceder a la valoración que los usuarios hacen de su página.

Y lo mas importante...
darte a conocer y aumentar el numero de visitantes a tu BLOG de manera totalmente gratuita.


Si te interesa puedes darte de alta

ALTA DIRECTORIO DE BLOGS


o visitanos en ......

DIRECTORIO DE BLOGS

HTTP://PUBLIZIDA.ES


Muchas Gracias por tu tiempo... y disculpa si no fue la mejor manera de darme a conocer.

Un saludo.

DAVID T.
Webmaster de Publizida.es

20:18  
Blogger DaliaNegra Diu...

Hey, cada vez que vengo me frustro porque no has actualizado...pero bueno, si te lo pasas pipa y te has olvidado del blog por eso, estás disculpado.Un beso***

12:40  
Blogger RUFUS Diu...

Tienes razón Dalianegra, soy un perro sarnoso de un callejón mal pavimentado. Tengo mala conciencia por esta apatía con mi amado blog. Esto ya se ha convertido en un agujero olvidado del extrarradio de la red. Pero yo sigo engañándome a mi mismo con pensamientos de una vuelta triunfal. la verdad es que últimamente escribo y leo mucho pero no lo quiero colgar en el blog porque he mejorado tanto mi prosa que necesito que un editor me de dinero y mate algunos arboles fruteros para imprimirlo en papel.
En todo caso no tengo excusa y volveré en breve, tus palabras eran lo que me faltaba para volver a bloquear.
He roto mi política de no volver a contestar en los comentarios de mi blog así que aprovecho para saludar a todos mis visitantes.

01:22  

Publica un comentari a l'entrada

<< INICI