XX XX XX

Divagació descontextualitzada

Poques coses puc dir sense sortir-me del marge del camí blanc i respectuós que jo mateix m'he marcat. Hi ha coses que tenen prestigi un cop passades, un cop superades i deixades enrera, però que mentre passen, mentre es produeixen, són tristes (per no dir lamentables).
Per exemple l'ofici de poeta.
Si algú et diu "hola sóc poeta", el més normal és que et replantegis seriosament les teves fermes conviccions en contra de la pena de mort, però en canvi, si escoltes "el meu avi Josep era poeta", un no pot evitar commoure's profundament per aquell pobre home (ja mort i enterrat) tan sensible en un món miserablement hostil, tan dur i aspre, ple d'odi i violència de gènere degenerativa.

Amb els records passa el mateix; fa poc he tingut una gentil invitació per anar a una sortida per les muntanyes de la Catalunya central; una excursió naturista plena d'exercici saludable i companyia amigable plena de complicitat ociosa. Naturalment he dit que no, que tenia que fer no-sé-que a no-sé-on amb no-sé-qui quan en realitat he buscat l'activitat alternativa a posteriori i he acabat a Blanes (per variar).

Però sí recordo algunes excursions delicioses de no fa gaire (dos o tres anys com a molt), llavors, dins la meva ment, la cosa s'omple de màgia i de color. Mare meva quines emboscades del destí més maquiavèlicament delicioses. Quins punts d'encontre més inesperats, hi ha gent que val la pena conèixer, més ben dit, val l'alegria conèixer, i ¿perquè no dir-ho? Val la pena i l'alegria que em coneguin a mi, perquè la vida és un joc a dues bandes, hi ha l'estat passiu i l'actiu, l'apreta i l'afluixa.

Potser estic mitificant algunes desventures del meu passat recent però m'és igual. Aquella companya que practicava el nudisme al mig de la muntanya no me l’ha treu ningú. allò si que era penetrar al fons de la natura i el demés són tonteries.

9 Comments:

Anonymous tormentadeletras Diu...

que ya no me regañesssssssssss!!!!!

no ves que lloro sho???????

y aparte ,tu te vas desnudo de excursion...y yo no puedo pasear mi alma????
jajajajaja
beso gigannnte ,que llegue hasta tu mundo
brisssas desde el sur

18:44  
Anonymous don_nadie Diu...

quien es esa? no se ve tan mal tapada por los yuyos...

18:45  
Anonymous Freaklandia Diu...

Bastante pervertido resulto ser.

18:45  
Anonymous Isa Diu...

¿No te gusta el campo si no hay desnudos por medio?

18:46  
Anonymous joan Diu...

Quin post més bònic i més bucòlic m'ha recordat Garcilaso i sbre tot Santa Teresa i san Juan de la Cruz, felicitats :)

18:47  
Anonymous Mar Diu...

Muy bonito eso del nudismo pero te recomiendo el mar para ir en pelotas. La textura del agua es más agradable. Me gusta eso que has escrito de la profesión del poeta. Bueno. Ya te haré otra nueva visitas. chao

18:48  
Anonymous stand by Diu...

Yo mitifico esos recuerdos simplemente para no avergonzarme de mi misma, para sobrellevarme un poco mejor, supongo... Pero con determinados recuerdos, por muy bondadosa que quiera ser conmigo misma, no puedo evitar decirme "joder, tía, te entrenabas para ser tan tonta???"
Lo bueno es que ya pasó.

18:48  
Anonymous Bellota Diu...

encuerarse en la montania? y no te pican los bichos?

18:49  
Anonymous Gon Diu...

Arriba, si te hace feliz, dale con fe. Sos lo que fuiste.

18:50  

Publica un comentari a l'entrada

<< INICI