XX XX XX

CiU és CyU

Després de perdre el poder Convergència i Unió (CiU) està emprenyada i desbocada. Han sigut 23 anys a la menjadora oficial i ja se sap que si puges molt amunt després la caiguda resulta més dolorosa.
La coalició d’aquests dos partits (Conveniència i Comunió) ha crescut des del poder, fent equilibris interns, pragmatisme de baixa volada i mil tripi-jocs populistes sota una senyera descolorida que tapava els interessos particulars de la seva classe dirigent, però com que tot s’acaba en aquesta vida, ara, que estan a l’oposició on ja no serveix de res ser ambigu (i mitges tintes), tenen que ser més clars i contundents i se’ls veu el llautó d'una hora lluny.

Son uns impresentables i sempre ho han sigut.

Es diuen nacionalistes per disfressar el seu regionalisme pusil·lànime i botifler de barretina d’aparador. I el més important: SON DE DRETES. Si senyor, d’això no se’n parla gaire, primer de tot perquè ho tapen tot amb la senyera i segon perquè queden difuminats a l’ombra de la dreta espanyola, que és molt més impresentable (retrograda i cavernícola).

PERÒ AIXÒ NO TREU QUE CiU SIGUI EN Sí MATEIXA PURAMENT DE DRETES

Convergència sempre intenta treure’s aquesta etiqueta de conservadors dient que els més carques son els d’Unió capitanejats pel sinistre Duran i Lleida i que dintre de la seva organització hi ha corrents de totes les tendències. Cosa que és certa però només de cara a la galeria. Al ser un partit amb tant de poder és normal que tingui saltimbanquis de tots els colors però a l’hora de la veritat això no serveix per res ja que pacten la política econòmica neo-liberal amb el PP per després publicitar a l’opinió publica catalana uns guanys ridículs com si fossin la vuitena meravella (paraules del conseller Homs).


No diré que en Jordi Pujol ha sigut un polític mediocre però és evident que ha estat extremadament sobre-valorat i ara que fa poc que ha perdut el poder comença a quedar en evidencia. Ja que és molta casualitat que després de cinc legislatures i de navegar per totes les conjuntures possibles, sigui precisament ara, i precisament ara, quan es parla de la reforma de l’Estatut i de un nou sistema de finançament.

Ha sigut just després de la formació del govern tripartit a la Generalitat quan tota la merda convergent a començat a sortir de sota les catifes, i no parlo precisament de corrupció financera, que també, sinó de la corrupció ideològica en totes les polítiques passades contrastades amb les que ara proposen des de l’oposició.

D’un any ençà, la cosa és divertida perquè vomiten bilis de ràbia en quantitats industrials. Molts estan ferits perquè han perdut la poltrona oficial i veuen en ERC a l’anticrist que no va voler pactar amb ells.
El començament de la seva oposició era tan ridícula, tan histèrica que feia pena. Crispats per tot i contra tothom, veien fantasmes sota totes les cadires i reclamaven el que mai a la vida havien reclamat. No els importava fer aquest “acoso y derribo” de la mà del poder fatxa de madrid, el seu apoltronament patològic estava massa incrustat, genèticament adherit, i després de repetir compulsivament com uns imbècils que ells havien guanyat les eleccions quan en veritat no havien guanyat UNA MERDA, ja que no arribaven a la majoria absoluta, ni sumats amb els seus amics del PP, i a sobre tampoc eren la força més votada.

O sigui, que tot i fruir d’una llei electoral feta a mida es van quedar penjats de la figuera. Tenir més diputats no és guanyar res en un sistema parlamentari amb cinc partits.

Totalment desubicats, no trobaven el seu lloc i van estar unes quantes setmanes ejaculant verí de rancor per tota la premsa catalana. Acusaven a ERC de traïdors per posar a un espanyol de president de la generalitat (com si en Pujol no ho fos). Aquesta imbecil·litat era tan repetida que es creient de veritat que tornarien a pujar electoralment a la següent cita amb les urnes (molt propera en el temps). Aquest plantejament tan nazi i excloent va ser repetit fins a l’extenuació als mitjans de comunicació per suposats ex-votants republicans molt enfadats per no haver reeixit el seu somiat pacte entre nacionalistes tan pur i diví (perque ARA els interesava).

Però tot és una fal·làcia, Maragall és tan espanyol com Mas o Pujol, cap d’ells reclama l’independencia, i si bé, el primer es reclama federalista d’una Espanya plural els segons també volen condemnar a catalunya a la cadena perpetua dins d’un Estat Espanyol (del que no volen sortir en cap moment); per això es reclamen nacionalistes, per escórrer el bulto.

¿No és espanyol una persona que no vol deixar de ser-ho?

¿Però que és un nacionalista que no vol l’independencia del seu país?

Doncs un regionalista de merda, un botifler derrotat, o més ben dit, un cràpula aprofitat dels dobles llenguatges i promotor del victimisme infinit i racista al considerar catalans de primera i catalans de segona (per exemple Maragall, que per ells no és prou digne de ser president tan sols per no ser nacionalista).
Per això en realitat CiU és CyU, perquè el seu projecte amorfa, indeterminat i possibilista (de “no sé fins on vull arribar”) sempre, sempre, sempre estan ubicats dins d’Espanya. (no comento res de les JNC (les seves joventuts) per no posar massa insults en un sol post)

Prefereixo mil cops ser un espanyol tipus Maragall, que un català nacionalista no independentista (cosa racionalment aberrant).

Algun dia parlaré d’episodis increïblement lamentables com el Túnel de Bracons, l’informe secret i apòcrif dels mitjans de comunicació, i del seu posicionament bastard respecta la polèmica reunió d’en Carod-Rovira amb la cúpula d’ETA a Perpinyà (polèmica pels fatxes i els regionalistes covards). ¡Déu! ¡¡Quanta mentida en aquest tema!!

Tots ells esbombats barroerament per la premsa sucursalista i acomplexada que tenim a catalunya (amb l’ajuda de la caverna mediatica) fent del debat polític un circ d’ombres xineses amb efectes visuals de mentides, distorsions i manipulacions. Perquè aquesta és l’autentica força de CiU des de l’oposició; la seva influencia mediatica (que no té gaire a envejar a la socialista).

Articulistes a nòmina, tertulians filibusters, polifacètics i equilibristes de les mitges veritats i les falsedats senceres, i ara més recentment: Els fanàtics comissaris polítics que escriuen a les seccions de “Cartes al director”, truquen als programes de radio i escriuen comentaris a Vilaweb i al pamflet de l’e-noticies repetint les mateixes consignes casposes.

Deia doncs, que submergits dins la seva pròpia bombolla els molt bandarres es pensaven que guanyarien de nou posicions després de la creació del nou govern de Catalunya i el suposat emprenyament del món nacionalista.

Ha ha ha ha

Tots els membres del tripartit van pujar (ERC més que ningú) i la parella CyU/PP van baixar 11 diputats.

¿On eren tots aquells que deien que havien votat ERC i que ja no ho farien mai més?

Maragall no m’agrada gens però el prefereixo a Mas, de fet, pel tema de l’espanyolitat, son idèntics, iguals del tot.
CyU havia jugat brut i va fracassar elecció rere elecció. L’anècdota més divertida no l’he vista comentada en lloc; resulta que als comicis pel parlament europeu hi va haver, en general, molt poca participació (especialment a Catalunya) i ERC va quedar quarta, per sota del PP. Per les ràdios i les televisions es veia als rabiosos convergents celebrant eufòrics que els independentistes quedessin per darrera dels Peperos; però minuts més tard van callar de cop. Resulta que fins i tot ells van quedar per darrera dels populars (relegats a tercera força) i d’aquesta alegria efímera amb gerro d'aigua freda inclosa, ningú n’ha dit res.

¿No resulta curiós que els catalanistes de Pujol s'alegrin que el PP quedés, per una vegada, per sobre d'ERC?

Al final, ERC va empatar amb Convergència en numero de representants al parlament europeu i Unió va perdre el que tenia. ¿no fa riure ara?
El segon lloc del PP a Catalunya és anecdòtic, va haver-hi una participació molt baixa i ells al Parlament Català son la quarta força i la quinta als ajuntaments.

Veig que m'allargo massa per ser el primer pamfleto anti-CyU, ja reincidiré que de LA COSA NOSTRA de la boti-farra hi ha molta tela a tallar.

8 Comments:

Anonymous Anònim Diu...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

18:10  
Blogger Indigo Diu...

gracias por postear en mi blog aunque no pude leer bien el tuyo...

16:30  
Anonymous Anònim Diu...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

18:50  
Anonymous Anònim Diu...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

18:56  
Blogger Xavier Tahoe Diu...

Yo me considero un regionalista de mierda, Rufus, amigo.

Por cierto: te recomiendo este es mi nuevo y definitivo blog:
A mi no me joder

18:35  
Blogger RUFUS Diu...

A ver Xavier, yo no considero que todo el mundo que se considere regionalista sea un regionalista de mierda. Ni todo el mundo que se considere español tampoco, incluso si ese alguien es catalán y también se siente español, pues perfecto. Tiene todo el derecho del mundo, faltaría más. Por eso no metía en este saco a los socialistas del PSC ni a los de Iniciativa Verdes que son Federalistas (catalanes españoles), y incluso a los centralistas del PP. Lo que denuncio como regionalista de mierda es el discurso de estos supuestos ultra nacionalistas de CyU que insultan a ERC por haber pactado con Maragall con el único (y nazi) argumento de que han puesto a un español de presidente de la Generalitat. Como si en catalunya hubiera ciudadanos de primera y ciudadanos de segunda, y Maragall por no ocultar su españolismo no fuera digno de nada. El discurso de CyU es insultante para todos, porque tienen sus juventudes claramente independentistas (la JNC, vaya panda de gilipollas) con un discurso falso (que nunca aprueban en las enmiendas de congreso del partido) y luego hacen una política completamente contraria en los parlamentos (catalán y español). No todos los votantes de CyU son unos regionalistas de mierda, pero si muchos de sus dirigentes, ya que cuando intentan engañar con su filo independentismo se les tiene que decir a la cara la verdad “vosotros no defendéis que Catalunya tenga su propio estado independiente, por lo tanto sois regionalistas y en un contexto de discusión entre independentistas son unos regionalistas de mierda, por traidores botiflers”. Pero en el global de la ciudadanía de catalunya, un simpatizante del PP es tan catalán como uno de ERC, dando igual lo que quiera cada uno con su país. Por eso no creo que tú seas un regionalista de mierda, porque no vas de independentista ni llamas español como un insulto. Vaya comment de replica más largo, ya te vale.

23:48  
Blogger Xavier Tahoe Diu...

Ya me vale, sí.

Supongo que si no he entendido mal criticas a CiU por llevar a cabo un doble juego. Mientras en España se muestran como una alternativa "racional" y comprometida con colaborar con la "gobernabilidad del Estado" en Cataluña critican a ERC por haber pactado con PSC (partido al que consideran poco nacionalista).

Me parecen normales tus críticas y lo único que puede justificar a CiU es que al ser una unión de dos partidos de características divergentes las contradicciones son inevitables.

Ahora bien, insultar a Maragall por "español" es algo bastante grave y un error.

Primero de todo porque este político siempre ha mostrado un gran compromiso con los intereses de los catalanes y si bien podemos estar o no de acuerdo con su modelo de Estado no hay duda de que lo que busca es conseguir mejoras para Cataluña.

Y en segundo lugar porque a nadie se le debe menospreciar por su identidad nacional, y más teniendo en cuenta que como Maragall hay otros tantos catalanes "españoles" que comparten ambos sentires (que, a mi modo de ver, son compatibles si las circunstancias son favorables) sin que ello les produzca el menor problema.

21:24  
Anonymous Daniela Diu...

hola...si valla dia...
i ese cartel de Jerc se ve muy weno ;P

06:48  

Publica un comentari a l'entrada

<< INICI