Realitats virtuals

Des de les profunditats de l'hemisferi nord de ves a saber on, des de l'epicentre de la boira espessa (de borrosa visió), i (per acabar-ho de rematar) des de la dimensió coneguda del planeta off-line, apareix-ho fugaçment per constatà públicament davant d'un notari televisiu que encara existeixo, encara no m'he extingit talment una espècie dinosauria amb un nom èticament reprovable; no m'ha atropellat cap cotxe capotable de matricula impar múltiple de set; no m'han condemnat a cinc anys de presó per un delicte que no he comès (perquè la justícia és tan cega que no m'ha vist i el segurata ha aprofitat la cinta de seguretat per gravar una peli porno sueca en versió original amb subtítols perquè s'entenguin els orgasmes).

No ha passat res d'això, i de fet, fa mesos que no vaig a comprar el pa (que tampoc ve a cuentu de res però diuen que la gent que escriu, de tant en tant, explica coses de la seva vida sense voler).

Gràcies per l'interès, sento la decepció que provoca el no-res, l'inactivitat personal a la repúblika dels blogs iconoclastes amb pretensions, però crec que entre els cicles lunars i els cicles menstruals jo també tinc dret als cicles de sang menguant, al llop-home que udola des de les profunditat de la negra nit estrellada. No estic passant una crisis existencial/creativa d'apatia mandrosa, ans el contrari, estic més flamencu que el Jim Carrey passat per la centrifugadora.

Ja sé que no tinc perquè donar explicacions i, que de fet no les estic donant, perquè a sobre resulta que ningú no me les ha demanades, però mira, amb l'arribada evident de l'Anticrist tot el que fem encara és més relatiu. El compte enrera a començat. (jo quan miro la foto d'aquest nen, és que no puc parar de riure).

Si un dels meus principals blogs de culte actualitza només quan arriba l'època de cel de les foques polars no em demaneu a mi que profani les ratuneres alienes. (ja sé que és una excusa de mal pagador i completament anticomercial però avui m'han dut a menjar a un xino i les "setas con bambu" em donen ganes de gratar l'esquena de gent amb la que tinc poca química sexual però una total compenetració religiosa).

Perquè el meu prestigi no acabi de caure encara més en picat y reboti de forma impredictible a les quotes més sobrevalorades d'admiració sincera acabaré recomanant uns quants posts deliciosos del nou estil contemporani de prosa urbana on la decadència de la naturalesa humana apareix des d'un angle fascinant a la par que cínic i esglaiant.

Voy a rasparme a ver si prendo

Te la chupo despues de la cena

Dije todas las estupideces que podia decir

El vino de los muertos

Laca, espuma y otras mierdas de la epoca (I)

Laca, espuma y su puta madre (II)

Laca, espuma y otras chicas del monton... (III)

Manifiesto malnacido

Cocaína Night


Totes aquestes colossals narracions i moltes més (també de qualitat descontrastada pel meu gust personal i subjectiu) es troben a la millor secció d'aquest blog.

Salut i fins a relativament aviat (espero)