XX XX XX

Estafatut? NO gràcies

S'ha escrit molt sobre el referèndum del neo Estatut Zapateril.
Llàstima que no s'ha llegit gaire, i, en la meva modesta enquesta personal, em surt que guanya el Sí de forma accentuada.
És un Sí apàtic i desinformat.
Que segueix la corrent del gran telemarketing fàctic.
Qui té pela té pela i sinó la canvia per euros de fum mediatic.


Em resulta impossible fer un pòdium de les mentides oficials així que em limitaré a dir que el senyor Arturo Mas em repugna en un grau no gaire favorable pel meu pobre organisme indefens.
Tothom pot tenir les idees que vulgui, només faltaria, però això de mentir tant i tant descaradament resulta tant tòxic al mapa genètic recentment desxifrat que accentuà la meva al·lèrgia primaveral.

Que sigui un cretí perdonavides no hi fa res. Les seves cortines de fum aviat se les endurà el vent i llavors quedarà ben retractat per l'historia dels botiflers amb carnet de la nostra petita gran nació.
"Nació" segons la majoria del petit Parlament (¿o d'un petit i ridícul pròleg?).

Per no marejar la perdiu em limitaré a recordar en veu alta les primeres declaracions del senyor Mas un cop consumada la traïció a la Moncloa.
En les seves PRIMERISIMES declaracions publiques, quan encara ningú s'havia possicionat, l'Arturito sense boina va rajar una parrafada partidista sectària dient que "s'havia demostrat quin era el veritable partit important de Catalunya a l'hora de pactar els temes importants".

Les declaracions ja eren repel·lents de per sí per qualsevol que hagués seguit el tortuós procés estatutari i sàpigues que CyU havia sigut l'últim a pujar al carro per demanar la reforma i el que havia posat més pals a les rodes (amb un fals maximalisme). Però independentment d'això, a sobre resulta que el pacte era una desnaturalitzacio impressionant al text del 30 de Setembre.
Increïble, per motius de partit ens havia hipotecat el País.


A sobre el molt cínic s'atreveix a dir (al debat de TV3) que tot el que havia dit abans del pacte amb ZP és referia a Catalunya. O sigui que el tiu té un doble llenguatge declarat i ens prenia el pel a tots ja que el que havia postulat no valia a Madrid. I ell acusa de contradiccions?

El SÍ sobiranista es una gran farsa, una contradicció per sí mateixa; una taca a la pell dels encadenats amb el síndrome d'Estocolm. Que deixin d'embrutar l'estelada amb el seu regionalisme mental.

La pregunta clau és:

¿perquè el PP diu que vota NO?

Doncs perquè no és pot permetre votar SÍ (tot i que estan encantats amb l'Estafutet) ja que desprès de tota la campanya demagògica anti estatut d'abans del pacte ZP-Mas no poden reconèixer cap mèrit a Zapatero des de la perspectiva espanyola i espanyolista.
Per això fan una campanya tant fluixa i de partit extraparlamentari ultra-cristià. Perquè guanyi el SI i l'espoli es perpetuí una colla d'anys més.


El NO ho té molt difícil ja que és un vot molt militant, molt combatiu. De gent informada i contrastada. Tant de bo hi hagi poca participació. La massa a comprat la moto del "pajaro en mano" i del "més val poc que res"; quan el SI és la renuncia, és el SI a la submissió perpetua i vendre la dignitat que tenim com a poble per cuatre rals i un copet a l'esquena.

1 Comments:

Blogger Fray Louis de Lleó Diu...

Estimat buròcrata amant de l’exportació d’animals de ploma,
Fray Louis està molt cofoi pel teu comentari. Rufus esperem que ens visitis més sovint, pel teu bé i pel bé de tots els transexuals més forçuts de l'Est de Canadà.

Gràcies per la teva atenció, morsa del Vendrell.

Felicitats pel teu blog negre i groc.

01:04  

Publica un comentari a l'entrada

<< INICI