XX XX XX

Piqué se’n va a pique

Avui el cos em demana parlar de política. A vegades s’ha de fer algun gest de cara a la galeria i d’altres, pel contrari, fer el que et dóna la gana sense que t’importi un rave resultar dens, il·legible i anticomercial. Avui, per qui no ho sàpiga, a Catalunya hi ha hagut un ple extraordinària al Parlament català. El molt il·lustre senyor Josep Piqué Noséquemés ha presentat una moció de censura contra el president de la Generalitat (Pascual Maragall).
El senyor Piqué, que és un cràpula de dimensions siderals, va d’aquesta manera per la vida. Sense cap mena de vergonya. Ell, com a president del QUART grup de la cambra (i CINQUÈ en suport municipal) a volgut fer el show per la tele.
Amb 15 diputat de 135 i cap aliat al seu costat a volgut fer perdre el temps a tot el govern amb la seva barroera maniobra parlamentaria (que no tenia cap possibilitat aritmètica de prosperar).
En Piqué sempre m’ha semblat un impresentable. Un demagog de la pitjor espècie. El seu populisme barat fa fàstic a qualsevol amb un mínim de memòria recent i algun lleuger coneixements de la fauna política del país.

Amb la boca ben grossa parlant de la gent del carrer tan allunyada de la classe política. Amb una autosuficiència autocomplaent, ignorant d’on ve i quins son els seus companys de viatge (Zaplana, Acebes, Trillo, Cañete, Aznar).
L’home volia donar lliçons a tothom, parlant de coses com la transparència informativa i de l'eficiència tècnica en les obres publiques.
A veure, per no parlar del exemple flagrant de l’Urdazi puc esmentar les televisions autonòmiques on governen els peperos tipus Telemadrid, Canal Nou o TVG (perquè ens fem una idea de la seva transparència informativa), i com a excel·lent exemple de la seva memorable obra publica puc citar la noticia que acaba de saltar a la palestra respecte l’AVE Madrid-Barcelona que es veu que haurà d’anar a camera lenta perquè hi ha problemes amb els terrenys a l’Aragó.

Vostè, gran salvador de les essències de la democràcia, que repugna a qui té memòria i recorda com procedia el govern del que vostè formava part. A dit que la moció de censura només era una excusa per poder fer un ple al parlament per parlar del Carmel i del tema del 3%, que son els problemes que afecten a la gent i tenen al país paralitzat.
Quina pila de ximpleries. No ha fet res d’això, i en Joan Saura l’ha desmuntat ben desmuntat llegint els diaris dels últims 15 dies on la cronologia del fets, retrataven l’acció del govern al respecte i la seva potineria de descomunicacio per buscar bronca mediatica per tal de desgastar al govern.

Son tantes les coses que voldria rebatir-li, tant el cinisme de les seves paraules, to, i biografia, que no tinc prou espai al servidor, ni temps per perdre, ni un lector que ho llegís sencer.

En Piqué és tot un exministre Aznaria, amb mil silencis putes a les seves esquenes, per mentides ja descobertes, tipus Armas de Destruccion Masiva, avions estrellats a Turquia, assegurances de luxe pels alts càrrecs de Defensa, el xapapote del Prestige, augment de l’espoli fiscal de Catalunya i tantisimes coses més que l’inhabiliten per obrir la boca per exigir el doble del que mai a fet ell i els seus còmplices.

¿Senyor Piqué, la desconnexió política de la gent és des de la crisis del Carmel i les acusacions explicites del 3% o ja és de temps anteriors?

L’exercici d’avui a esdevingut patètic i en contra del mateix promotor. En Piqué a sortit ben escaldat. Primer l’Iceta, després en Carod (avui pletoric), i seguit del Saura de l’han repassat de dalt a baix. Feia pena i tot.
Per la seva banda en Mas i en Maragall han fet una recapitulació de les seves posicions, i amb molta vaselina parlamentària han intentat tancar les ferides que els perjudica als dos.

11 Comments:

Anonymous joan Diu...

Ai Rufus no em recordes al meu ex-presi el Zaplana que tot ho aplana i ens ha deixat més desfets que a la batalla d'Almansa i des que se n'ha anat i ens ha deixat òrfes i mig desprotegits, sense aigua, ni ave, sense la "imagen de la Comunidad-Julito Ige¡lesias, que es guanyà no sé quanst mils de milions de les antigues pessetes i es comprà una illa, no sabem què fer amb els constructors de Benidorm i rodalies, pobrets amb tant de plànol i tanta riquesa que ens aportarien a la Comunity Clips. Perdó per desviar-me una miqueta però com el meu ex-presi i el el vostre piqué, piquen tant, ara m'he picat jo.
M'agrada que faces això, el que el cos et demana. Una abraçada ;)

22:52  
Anonymous Raistlin Diu...

Mi Estimado, por eso se habla de ploitica y cosas peores, nunca en ningun pais falta el personaje que quiere ganar todo lo posible para su gloria personal y al que no le importan ni el pueblo ni las leyes, mas que como apoyo retorico para sus discursos.

Lo inexplicable, es como a pesar de estar tan evidenciados, logran sus propositos burlñandose de la gente

22:52  
Anonymous jeezabel Diu...

Yo aprendo catalán contigo, me lo he propuesto :-) Ya te iré hablando de mis progresos y de mis retrocesos.

Besos.

22:57  
Anonymous Xavier Tahoe Diu...

Pues a mi el jodido Piqué me cae bien. De hecho, me parece unos de los políticos más destacables del Parlamento Catalán, junto con Durán i LLeida.

Me inpira más que otros como Maragall (al que dificilmente entiendo cuando habla) o Rovira (al que prefiero no entender).

Y es raro porque yo me siento más echado a la izquierda, pero en el caso de Cataluña me resultan más serios los políticos de la derecha.

22:58  
Anonymous Xavier Tahoe Diu...

Aunque tengo buenos amigos en ICV (hay que ser justos).

22:58  
Blogger RUFUS Diu...

Home JOAN, comparat amb el Zaplana en Piqué és l’essència de les virtuts personificades. Sento recordar-te a aquest lamentable individu però, lamentablement, l’home té una ombra molt allargada.

RAISTIN, ciertamente en la era de la globalización, también los charlatanes demagogos son algo universal en todas las culturas. Pero no encuentro que la cosa sea tan inexplicable teniendo en cuenta el nivel medio de nuestras sociedades. Para que un anzuelo sea efectivo tiene que haber un pez dispuesto a morderlo. THX

JEEZABEL, me honora el tamaño de esa labor, piensa que la versión castellana no siempre es una traducción literal, a veces me siento creativo en la mutación. THX

XAVIER, dentro de lo que cabe también me caía bien Piqué, sobretodo contrastado con la fauna de su formación política. Pero el tiempo y los debates íntegros que he seguido del personaje me lo han desenmascarado. Es de lo peor; yo no creo que una asociación de malhechores tenga algún miembro bueno porque se hace el amable, no, el es cómplice de todo y agarra su parte del botín. Aun es peor que los demás, porque él sabe muy bien donde esta. Es la cara sonriente de la bestia.
Los equilibrios de Maragall hace que no sea de fiar ni por unos ni por los otros. No me extraña que no quieras saber la verdad del discurso de Carod con esa espectacular campaña de difamación que ha sufrido por el país de la Xocolata. Lo de Duran i Lleida ya es la guinda, el tío más rancio y retrogrado de Catalunya vende su regionalismo afable en Madrid, que incluso los izquierdistas lo prefieren a Carod. Supongo que su españolismo lo compensa todo y antes azul que rota.

22:59  
Anonymous D1eGo Diu...

felizmente uds no tuvieron un alan garcía como presidente...
dios, pobre mi país

23:00  
Anonymous Xavier Tahoe Diu...

Entiendo lo que dices, mi querido Rufus. Seguramente no conozco suficientes cosas de Piqué como para tener una opinión muy formada de él. Aunque no comparto contigo tus excesivas (en mi opinión) críticas a aquellas formaciones que no sean ERC o similares.

No creo que el PP sea una bestia, ni CiU, ni el PSOE (o el PSC) unos "españolistas traidores". Tampoco creo que ERC sean un atajo de malhechores. Este último me parece un partido coherente y al menos hablan de temas como la independencia sin ningún tipo de ambigüedad en su discurso.

Otra cosa es que no me guste mucho la figura de Carod-Rovira (supongo que la mísitica mesiánica que le han dado algunos catalanistas hace que vea un poco peor al personaje). Nunca me han gustado los "profetas". Por eso Aznar, Carod-Rovira o Arzallus (por ponerte tres ejemplos dispares) no me gustan.

Aunque recuerdo que en una ocasión Carod participó con Julia Otero e Ibarra en el debate de las Cerezas y estuvo bastante correcto.

23:01  
Anonymous nia Diu...

xavier tahoe, rei... piqué puede resultar serio en comparación con otros políticos catalanes, sí, y e que, desde hace un tiempo me doy cuenta de la familiaridad que me inspiran los que me inspiran. Carod es el mayor inspirador de familiaridad, por ejemplo. yo no busco supermanes capaces de todo, no busco troncos que se mantengan rectos las 24 horas del dia, porque no existe. acepto la cara humana de mis políticos. es más, quiero verla. así sé que en ningún momento fingen.
en fin, puede que ésta no sea la teoría idónea para explicar tu sensación de seriead frente a algunos pocos, pero me ha ido bien para hablar de mi sensación.

23:02  
Anonymous nia Diu...

Rufus, rei,

hi ha coses de les que ja no vull ni parlar, que ja dono per obvies, que no mereixen ni un segon del meu temps. i així caic en el joc de tancar els ulls davant de pollastres com el piqué.
el que encara no entenc és com un polític pot ser mala persona. ni com pot ser del pp (ahir, al debat del 33 realment intentava imaginarmho)... i resulta que n'està ple, de males persones, i de gent del pp (gairebé es podrien ficar en el mateix sac a moltes persones).
avui tampoc no soc objectiva.
d'altra banda, tampoc no vull ser-ho.

23:05  
Anonymous Sheila Diu...

Aquells qui tenim mes memoria sabem que les arrels de josep pique estan en el PSUC. Pero aixo la seva figura em resulta incomprensible.

23:08  

Publica un comentari a l'entrada

<< INICI