XX XX XX

La pantalla negra

El vaixell-blog s’ha enfonsat per les turbulentes aigües del ciber-espai. Ja fa temps que vaig estudiar el llenguatge aquest del HTML (i els seus derivats) per dissenyar webs i la veritat és que he tingut que fer un cert reciclatge intensiu per poder personalitzar mínimament l’estructura d'aquest weblog. Però l’altre dia pel de matí, per sorpresa, intentant retocar una xorrada insignificant, tot va caure de morros al terra i van desaparèixer tots els possts com per art d’encanteri. Quina rabia, tot se’n va anar a can pistraus i tenia la pantalla en negre fosc. ¿Que vols, que sigui un negre clar?

¡Però si no havia tocat res d’important!

Emprenyat com una mona (una mona emprenyada s’entén) he mirat el codi font des de la pagina d’administració per intentar localitzar el problema en qüestió i així apuntar-me un altre tantu al meu casiller. Però res de res; a vegades l’informàtica és així de cabrona-irracional i he tingut que plegar veles i començar una vida nova. (una vida virtual ¿s’entén?).
Total, que he reiniciat de nou el muntatge aquest, amb un disseny molt més senzill (un no-disseny més aviat) i rescatant les quatre parides que havia fet fins ara (de la copia de seguretat que manen els canons) he tornat a renéixer con l’au Fènix.

Naturalment he perdut els quatre missatges de gent despistada i amable que van tenir el detall de deixar les seves petjades a la sorra de la meva platja particular. Ho lamento però són irrecuperables, que ningú pensi que l’he censurat o algú així. I la cosa em sap especialment greu perquè tot just acabava de rebre el primer missatge hostil, i aquestes coses sempre fan il·lusió. M’acusava de ser un socialista disfressat de república, deia que estava fart de panfletos submarins-sosiates camuflats de independentistes per fer el joc als mafiosos maragallistes. Té gràcia, els convergents estan tan emprenyats encara que tenen la brúixola boja amb la paranoia dels desposseïts. Quan recuperin el nord potser serà massa tard per evitar la propera derrota-trompada electoral.

També aprofito per comunicar a les persones que no entenguin el català escrit i vulguin fer servir el sistema de traducció automàtica, per passar-lo al castellà de Cervantes, que la cosa sembla que no funciona gaire bé. Quan ho passo al castellà tots els accents i "apostrofats" es converteixen en uns símbols molt estranys i ninteligibles. (sé que algú pensarà que no hi haurà ni una sola persona castellanoparlant que arribi a aquestes alçades del text i que encara que ho fes no entendria res. M'és igual, segur que si hi ha algun despistat que hi arriba per error humà, si llegeix a poc a poc potser assimila que això no va d’esgrima amb gabinets del pa).


Resumint pels dispersos de ment.
He penjat de nou tots els possts idiotes del passat i he perdut tots els missatges dels visitants, el sistema de traducció no funciona però el segueixo tenint i a sobre informo de l'incidencia en català, cosa que impedeix assabentar-se als autèntics damnificats.

¡Joder Iñaki! Y luego van las malas lenguas por allí diciendo que no soy la ostia. La leche que han mamado.