XX XX XX

Proves revingudes

El començament d’aquesta petita historia no és gaire mítica ni llegendària. La normalitat tecnològica que ens té envoltats treu tot l’encís del miracle digital d’aquesta fascinant comunicació inter-estelar.

Perdó, jo discrepo de mi mateix. Diré tan sols que no duc espardenyes ni roba de sac; diguem que sóc un deixeble amb xandall que em precipito aquesta matinada.
En l’intimitat de la meva solitud voluntària he experimentat una mica amb tot aquest muntatge dels Blogs. Evidentment, reconec al reflex del meu mirall que de moment encara no he entrat en matèria però em sembla que tampoc m’haig d’encaparrar gaire per això, ja que tota gran tasca humana (i no dic que això ho sigui) requereix de temps i paciència per posar uns bons fonaments que aguantin l'estructura de l’obra parida.
A part que ara estic fen alguns ajustos tècnics preliminars. Miro de poder deixar la grandària de les lletres fixes, sigui quina sigui la resolució del visitant i també tinc ganes de poder canviar el color del text. Crec sincerament que la cosa guanyarà molt. Bé, punt i pilota, ras i curt que no vull divagar només entrar.
Salutació protocol·lària
En tot procés intel·lectual, per modest que sigui, hi ha un moment en que es topa sempre amb els grans conceptes de l’univers; conceptes d’una magnitud titànica que ens superen irremeiablement. Són els abismes infinits i inescrutables que a aquestes altures de l’evolució humana no es poden resoldre satisfactòriament. La tecnologia científica i rústica del moment (amb cantimplora i tot) no dóna per a més. En aquest racó brut d’internet reflexiono sobre tot plegat i desplegat, sense cap sentit del ridícul vergonyós ni una humilitat mal entesa; postulo impunement sobre l'irrellevància i/o la transcendència de l’existència a l’univers terrícola retro-modern (zones metropolitanes, granges perillosament apartades i suburbis de protecció oficial a part).
Evidentment, no diré res de la vida quotidiana d’un bomber poeta que es mira al foc que crema el món vegetal com si es tractés d’un amic; A mi els piròmans sempre m’han fet olor a socarrim.
Si més no, la política (imprescindible) i la literatura (genial) són, per a un servidor i per a molts d’altres descarrilats, uns assumptes d’allò més complexos però totalment essencials per la vida contemporània que ens té presoners a l'espai-temps entre molts altres temes (és clar o és fosc).

Salut i república bananera